Aquest post està escrit en directe des del CosmoCaixa. Afortunadament hi ha una xarxa a disposició dels assistents. És una cosa molt d'agrair !!!


Sr. Joaquim Núñez: "... el Departament vol donar suport al canvi metològic que suposo el treball per competències ..." , "... tenim el model que millor resposta pot donar a aquesta necessitat, és el de la pràctica reflexiva, per tant en el proper curs es previsible que s'amplie ..." , "... es veu la necessitat de fer un coneixement compartit comú amb les bones pràctiques dels diferents professionals, juntament amb la formació en centres... "

(A mi a la pràctica reflexiva no em deixen parlar d'aquest tema .... és tabú !!!) Gràcies per donar-me la raó Joaquim !!!

Per donar resposta a la demanda s'ha canviat l'orientació (hi assisteix professorat de totes les matèries !!!) , de sessió de treball a ponència. S'espera que des de la Subdirecció General hi hagi més jornades dirigides a la resta de matèries. Al portal de l'Edu3 ¿?¿ es posarà l'enregistrament de l'acte.

Antoni comença amb unes xispes d'humor, connectant amb l'audiència.


El terme competències sorgeix del món del treball, de l'empresa (comencem bé, això em sona !!!). S'inicia la xerrada debatent al voltant de " ... quin és el paper o la funció de l'escola ? La resposta que ens hem donat és dramàtica ... hem de formar als alumnes per a la vida !!! ... ha de ser això? ... Si ha de ser això, la funció de l'escola passa de ser propedeutica/selectiva a ser integral/orientadora. Aquest debat, aquest pas o canvi de funció no l'estem debatent, i aquí ens estem equivocant !!!"


"Aquest canvi s'està fent en certa mesura en les diferents etapes educatives, però no en totes en la mateixa mesura. A Primària, per exemple, més que a Secundària."

"La formació integral té límit? Segurament no. És uns utopia ... com la dels metges (han d'evitar que ens morim) ... hem d'estar orgullosos d'on venim per a fer amb fermesa els passos següents en la direcció apropiada."

"L'objecte d'estudi passa de ser el coneixement a ser la competència (coneixement aplicat). El viatge s'haurà de fer poc a poc (piano piano). Necessitarem anys. Tenim una història que ve de 1594. Si ho fem bé, necessitarem tota una generació, 30 anys (es llança a la piscina i posa aquest termini de temps)".

Parlem de com es fa una truïta a la francesa >> i arribem a allò que entenem per competència. La nostra història està marcada per la segmentació dels coneixements. Hem de passar del "saber" al "saber fer". Però la dificultat és que les competències han de donar resposta a situacions reals.

"El primer pas que ens caldrà fer serà que els continguts d'aprenentatge siguin funcionals."

Característiques de les competències:



1. La seva funcionalitat.
2. La complexitat de la situació en que s'ha d'aplicar.
3. El seu caràcter procedimental. Les competències són procediments de procediments. S'aprén a ballar ballant, i tenint un model que ens ho expliqui. Un cop tenim el model ho hem d'exercitar. Quan estem ballant, estem pensant en els passos que faig, en la posició del cos ... reflexiono sobre el propi procés. Però cadascú necessita un ritme d'aprenentage. Com ho podem fer a l'aula?

"La teoria és imprescindible, però és amb el seu ús on es troba tota la seva potencialitat."

Que fort !!! Acaba de posar un exemple que fa unes hores hi estava pensant com a exemple !!!! Ho explicaré més endavant, va de conducció, peatges i demés !!! Qué fort !!!

"En un ensenyament per competències necessitem més temps, no hi caben tots els conceptes que nosaltres hem aprés. Hem de fer un esforç de sel·lecció. Ademés introduïm noves matèries, per tant d'altres de més tradicionals es veuen reduïdes en hores efectives."

A l'unison "Definiu-me tots plegats el concepte ISLA". Aquest concepte el vam aprendre de manera similar als fets (memoritzant). Al 80 hi afegim els procediments i als 90 les actituds. Però el nombre d'hores continua sent el mateix. Ara a més ho hem d'interrelacionar a través de les competències ..... "Es pot veure quina és la magnitud de la tragèdia? ... Aquest tipus d'ensenyament requereix més temps i per tant la cau està en identificar què és allò que han d'aprendre actualment els nostres alumnes ... i això no vol dir Baixar el llistó !!!"

4. Estar constituïdes per una integració de components que s'han d'ensenyar de manera diferenciada.

"La resposta és metodològica !!! Treball per projectes, anàlisi d'objectes, estudi de casos .... són alguns bons exemples en aquest sentit. Això també implica arribar a acords amb tot l'equip docent... cosa gens fàcil !!! La resposta passa per a que en el centre existeixi la metodologia del centre."


1. Les disciplines no són suficients per aprendre les competències.
2. Necessitat d'una àrea comú. "La reflexió sobre el que fem és imprescindible ... qui ho fa? ho fan tots !! és com si no ho fes ningú !!??!! Cal que en els centres hi hagi una figura que ss'encarregui de sistematitzar aquests processos. Qui determina les fases d'un ball? ... està fent referència a un treball d'equip encara que no ho diu directament ...... què demanem en cada crs pel que fa a cada competència?"
3. Els mètodes per a l'ensenyament de les competències han de tenir un enfocament globalitzador.
4. Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de situacions-problema.

Seguidament de forma ràpida explica les fases de les seqüències didàctiques



Avaluació per competències


"Ensenyar per competències implica un canvi profund en el bagatge històric del sistema. Cal recolçament, tant institucional com de la mateixa societat. Tots aquells que provenim d'una cultura d'arrels catòliques tenim molts problemes per entendre què significa l'aprenentatge per competències ... per a nosaltres la base és platònica ... allò més important són les idees .. és la nostra herència ... allò més important és el saber ... els anglosaxons, d'arrel calvinista, ho tenen perfectament assumit. Aquest canvi ha d'arribar a la societat.
Quan una empresa treu un bon producte inverteix una quantitat important en promocionar-lo i fer que la societat el vulgui adquirir. Cal mirar de promocionar el nostre producte a la resta de la societat i també als mitjans.... També caldrà ajudes per a fer el pas d'un sistema a l'altre ... com podem passar de la seguretat del llibre de text a un procés per competències que allò primer que ens diu és que deixem el llibre de text? Cal ajudes per a que poc a poc ens anem movent cap a la nostra zona de desenvolupament proper .... i també hi ha d'haver un component de reconeixement de bones pràctiques per part de la societat, d'altra banda, es perdrà motivació i anirem baixant pistonada...."

Torn de preguntes.

La realitat és simple .... quan ho compliquem és quan introduïm l'anàlisi. Hi ha alumnes que no necessiten passar per tots aquest processo i ràpidament troben el camí >> "Està d'acord. Però els haurem de posar en altres situacions-problema. A la majoria de mortals ens fan classes de ball per a ballar bé"

Caldrà una forta col·laboració entre els diversos professionals d'un centre. No tenim aquesta cultura, mentre que els anglosaxons si. >> "La nostra història professional ens ha fet ser així... només cal pensar en el soport o la situació en que tothom es troba el primer dia de docència ... no hi ha acompanyament, ans a l'inrevés. Mai hem tingut ningú que ens faci de mirall. Ens fa por dir i explicar allò que fem. És imprescindible compartir projecte educatiu. Caldrà temps per aprendre a fer-ho".

Al voltant de l'àrea en comú, hi ha d'hver una àrea nova ?? >> "L'aprenentatge de cadascun dels continguts transversals s'ha de fer en totes les àrees. La resposta ha de ser metodològica i ha de ser comuna a tot el centre. "

Es nota a faltar "marqueting" des del Departament .... la gent no sap que és tot això de les competències ni com pot lligar-ho amb la matèria .... correm el risc de que la reforma quedi com les altres ... tot igual com estava. >> "Hi està d'acord. Globalment hi fa falta una aproximació més empresarial. Primer cal aprendre a ser competents amb els continguts de tota la vida."

Quina diferència hi ha entre competència i capacitat? >> "Capacitat fa referència a la potencialitat de ser o de fer, mentre que competència està més dirigit al fet de l'acció"

Un canvi complexe necessita un motor potent ... on està el motor? >> "Tenim el problema que no som un cos unit, entre nosaltres mateixos hi ha divergències .... hi ha empreses que aquests canvis ja els fan o han fet, i saben vendre-ho a la societat. Es requereix un consens de 30 anys mínim, també entre la classe política. Cal reconèixer també la feina de la gent que ja està començant en aquest camí."

MAGISTRAL ANTONI !!! FANTÀSTIC !!!

Marià, anem bé !!! ;-)

Informacions i reflexions diverses sobre la Jornada Monogràfica de PDI (DiM hivern).

Segurament deu de ser un problema meu, però tot i que es tracta d'una jornada dedicada a un tema molt "nou", la sensació que a mi em produeix (i tampoc vull particularitzar-ho a la sessió DiM, que va ser esplèndida) és que es tracta d'un tema "dejà vu". Tots/es coneixem o imaginem quines coses es poden arribar a fer amb una PDI. Per tant crec que les exposicions, en general, són molt recurrents.

Imagineu que us faig una xerrada sobre bicicletes.... sobre un model nou de bicicleta. I us vaig explicant que es pot anar de passeig, o fer curses, anar d'excursió a la muntanya, fer-la servir com a mitjà de transport pel vostre poble o ciutat, és una de les joguines preferides de qualsevol infant ...... tot això es pot fer amb una bicicleta?? .... i tant tot això i molt més !!! Pensa amb una bicicleta i imagina com o per a què la faries servir? Ets capaç d'imaginar quin ús li treuries?

Tinc la mateixa sensació amb les PDI. Qui no pot imaginar com treure-li un ús didàctic i com aplicar-ho a les seves classes? Jo crec que ningú. Per tant, segons crec, aquest tipus de discurs està esgotat. Tal vegada seria més interessant mostrar com s'ho ha fet cada centre per aconseguir més recursos, per implicar als docents en el seu ús , etc .... Aquesta temàtica també va ser abordada en la Jornada, tot i que només vaig poder assistir a algun cas concret (calia tenir presents les dues hores de viatge fins a casa).

Amb tot, crec que les PDI no són una solució definitiva. Segurament es pot opinar que de solució definitiva no n'hi ha cap. Segurament és cert. Però em refereixo a que si imaginem una aula amb 25-30 alumnes i una PDI, la qüestió és, qui "juga" amb la PDI? el professor? els alumnes? quants? un? dos? ....

Ah!!!! però no es parla actualment, que s'aprén fent, més enllà d'escoltar una exposició més o menys brillant? Doncs si s'apren fent ... i només disposem d'una PDI per aula ....mmmm....... algo no quadra.... Per això crec que l'ús de les PDI no són una solució definitiva, si no transitòria. Jo crec que fins que la tecnologia (en alguna de les seves concrecions) no estigui en mans de tots i cadascun dels alumnes, el cicle no estarà complet.