Pom de Blogs

    APLICACIÓ DE LES TIC A L’AULA Imatge i so en un projecte WebQuest       Una WebQuest per ajudar als mestres a utilitzar les TIC a l’aula   Dissenyada per Maite Garcia i Pausas

Els marcadors socials ens serveixen per a desar els nostres preferits en línia , això ens permet accedir-hi des de qualsevol lloc i a més compartir-los en línia , crear grups , etc.

http://www.mister-wong.es/user/carmebarba/

He descobert fa molt poc a Mr Wong la possibilitat d’accedir directament als nostres top preferits, és a dir a aquells que hem marcat amb una estrella , una nova icona de color verd s’afegeix al nostre navegador .  A més ens els presenta dues versions , un llistat o una web amb imatges com aquesta: De moment només amb el Firefox.

La seducció musical de Mayte Martín és una font inesgotable de coneixements sonors. En els seus dos concerts a la Sala Apol·lo de Barcelona, va interpretar un repertori romàntic amb grans contrastos afectius que van quedar recollits en unes delicades i refinades relacions musicals que la cantant desplega amb els seus acompanyants d'escenari.
Tot un luxe musical.

Fa un munt de dies que hi vinc donant voltes a la idea de l'escassa presència del Departament d'Educació en totes les eines 2.0 que han sorgit aquests últims anys a la xarxa.

Més enllà de l'alta de persones que treballem en el Departament d'Educació, en els Serveis Territorials, o en escoles (que són tan Departament com qualsevol altre organisme d'aquest), la veritat és que el posicionament dintre la xarxa del propi Departament és gairebé nul.

Algú ha trobat un bloc del Departament on es puguin penjar demandes, suggeriments, o fins preguntar alguna cosa que un usuari qualsevol no troba? Parlo d'un bloc, però ... algú ha trobat un compte al facebook? O al twitter? O un Plurk? O un canal d'informació al Youtube? O alguna proposta d'estructuració de continguts al netvibes? o una galeria fotogràfica útil en el picasa o flickr?

La presència del Departament és senzillament nul·la. I és que la presència 2.0 no es pot reduïr a la simple edició d'un fitxer RSS (amb una adreça gairebé infinita). Potser caldria canviar aquesta tendència no?Sindicació de la notícia

El tren de las 3:10 (3:10 to Yuma) és un western basat en una història d'Elmore Leonard de 1953 i dirigit per James Mangold i interpretat per Russell Crowe, Christian Bale, Logan Lerman, Dallas Roberts, Ben Foster i Peter Fonda.
És un remake d'una pel·lícula amb el mateix títol de 1957.
Crec que és una bona pel·lícula, amb dues grans interpretacions per part de Crowe i Bale. Crowe està força bé al paper de cap d'una banda de criminals, seductor, perillós, amb sentit de l'humor, cínic, però en el fons amb una sentit de la moral que li fa admirar a Bale, orgullós, legal i amb una oportunitat per recuperar el respecte de la seva família i el seu ranxo.
Com a western és bastant ràpid, amb molta acció, encara que té moments pausats, com a bona pel·lícula de l'oest.
M'ha agradat força. Ara em tocarà buscar l'original per tornar-la a veure, perquè la tinc oblidada...

El lector de documentos es un instrumento tecnológico que merece la pena tener en las aulas de clase. Básicamente es una cámara de vídeo que proyecta a través de un videoproyector todo lo que ve. De esta forma podemos compartir con toda la clase todo tipo de documentos, páginas de libros (sin romper ni fotocopiar el libro), fotos, recortes de prensa..., y también proyectar objetos tridimensionales, preparaciones microscópicas o la evolución de un proceso de laboratorio.

Así, sin necesidad de conocimientos técnicos especiales, fácilmente podemos mostrar a los estudiantes todo tipo de imágenes o esquemas (incluso manuscritos) para enriquecer y facilitar la comprensión de nuestras explicaciones. También podemos proyectar los ejercicios que los alumnos han hecho en su cuaderno, para corregirlos inmediatamente sin necesidad reescribirlos en la pizarra. Un poderoso zoom permite ampliar la letra para que se vea en toda la clase; y si proyectamos sobre una pizarra blanca, podemos corregir los trabajos proyectados sobre ella con un rotulador.

Por otra parte, podemos organizar nuevas actividades que den más oportunidades de participar activamente en la clase a los alumnos de todas las asignaturas y niveles educativos. Por ejemplo les podemos pedir que busquen y traigan postales o recortes de revista sobre determinados temas, con el fin de que los proyecten y expliquen a sus compañeros.

El lector de documentos puede funcionar conectado directamente a un videoproyector, pero cuando se conecta a una pizarra interactiva sus posibilidades se multiplican, ya que sobre las imágenes que muestra se pueden utilizar todas las herramientas de las PDI: realizar anotaciones encima, efecto lupa, almacenar en un disco... Y las pizarras digitales conectadas a un lector de documentos dejan de estar limitadas a la proyección de materiales digitales, pueden proyectar TODO.

Para investigar sobre las posibilidades didácticas de los lectores de documentos, en el curso 2007-2008 desde el grupo DIM realizamos una investigación patrocinada por la empresa AVER, de la que aquí sintetizamos los resultados.

En la investigación participaron más de 130 profesores de 26 centros educativos de Primaria y Secundaria que, tras un seminario inicial de formación técnica y didáctica, experimentaron en sus clases durante el curso 2007-2008 los principales modelos didácticos de uso del lector de documentos AVER. A lo largo de este tiempo se desarrollaron tres seminarios de formación y seguimiento, donde se comentaron las problemáticas que iban encontrando los profesores al utilizar las pizarras interactivas con sus alumnos y se reflexionó sobre las actividades educativas realizadas.

Los resultados de la investigación muestran que el profesorado lo utiliza especialmente para explicar temas, corregir tareas en la pizarra y hacer ejercicios entre todos en la pizarra. Y organizan actividades para que los estudiantes presenten con ellos algunos trabajos o determinadas informaciones que han buscado previamente para compartir con toda la clase.

En la valoración de las ventajas que comporta el uso del lector de documentos hay casi unanimidad en que potencia la atención y la motivación del alumnado y permite acceder en el aula a muchos recursos que facilitan la comprensión de los temas.

Además, un alto porcentaje del profesorado considera que facilita el aprendizaje en general y el logro de los objetivos educativos, ya que se pueden desarrollar clases más interactivas y se logra una mayor implicación del alumnado. La mayoría del profesorado manifiesta también que le satisface el uso del lector de documentos y considera que puede facilitar la innovación didáctica.

Ver más información en: http://dewey.uab.es/pmarques/dim/aver.htm.

Blogtecnia - Tecnologia i Societat http://soler101.blogspot.com/feeds/posts/default?alt=rss

Safo ha estat per mi motiu de nombrosos interrogants i lectures més o menys sovintejades. Va començar com un tema d’estudi, després passà a ser un tema d’exposició durant els cursos de llicenciatura, va ser motiu de recerca sobre la tradició clàssica, referent obligat per a copsar les relacions entre vida, pensament i literatura a Grècia, una lectura inconstant i de vegades volgudament més fragmentària del que ja es configura en les seves romanalles, ha estat des de sempre un refugi per a assaborir mots més «suaus» (pel dialecte!) i tendres (en el seu missatge), també un repte per a exercir pràctiques de filologia formal (per exemple estudiant mètrica i cavil·lant sobre integracions en papirs). Puc ben dir que Safo m’ha acompanyat força anys i que a cada lectura continua dient-me coses noves.


Fr. 105a Lobel Page

οἶον τὸ γλυκύμαλον ἐρεύθεται ἄκρωι ἐπ᾽ ὔσδωι,
ἄκρον ἐπ᾽ ἀκροτάτωι, λελάθοντο δὲ μαλοδρόπηες·
οὐ μὰν ἐκλελάθοντ᾽, ἀλλ᾽ οὐκ ἐδύναντ᾽ ἐπίκεσθαι

talment com la poma delitosa vermelleja dalt de la branca,
al capdamunt de tot, i els qui collien pomes la van oblidar
—no, no l’oblidaren, que no hi pugueren arribar

Zohan, licencia para peinar és una esperpèntica pel·lícula dirigida per Dennis Dugan i interpretada per Adam Sandler, John Turturro i Emmanuelle Chriqui.
Hi ha alguns gags que no estan malament i que fan riure, tot fet per tal que Sandler pugui lluir-se en el paper de l'agent israelià que està fart de la seva feina i decideix marxar als Estats Units per tal de dedicar-se a la perruqueria.

AVladstudio tens una col·lecció impressionant en quantitat i qualitat, val la pena que us feu una passejada i us en trieu algun pel vostre ordinador.

Jo m’he triat aquest:

Fa un parell de dies que he llegit Fish! La eficacia de un equipo radica en su capacidad de motivación de Stephen C. Lundin, Harry Paul i John Christensen, un llibre que apunta bones idees per motivar equips de treball... Molt recomanable :-)La historia de «Fish!» y los principios en ella expuestos muestran cómo renovar el interés de los empleados que realizan funciones administrativas, de tipo logístico y de apoyo a los departamentos "estrella" de la empresa. Los autores conocen y aplican la profunda necesidad que todos tenemos de sentir que lo que hacemos importa, que contribuye al éxito de la empresa y al deseo de disfrutar de nuestro trabajo.

Este libro va a ser una gran ayuda para quien desee redefinir cómo siente y opina acerca de su trabajo; porque gracias a estos consejos descubrirá que puede encontrar satisfacción y diversión en su vida laboral cotidiana

He passat una molt bona estona amb la novel·la juvenil (a partir d’uns 12 anys) Neu i gossos… ¡Quin embolic!, de l’Enric Lluch (edita Bromera, primera edició de 1994). És desimbolta, irònica, burleta i políticament incorrecta (no més que la realitat, però tampoc menys). Va ser il·lustrada per l’Anna Miralles, amb un estil de còmic de línia força clara i rostres expressius, en blanc i negre.

Penso que quan els lectors infantils o joves comencen a demanar textos essencialment realistes (que poden ser irònics, però han d’estar ancorats a la realitat), cal més que mai que la literatura deixi de ser políticament correcta. Quan un grup se’n riu per exemple del «pilota», del «culdegot», del «nan» o de la «foca», és rar que deixi d’enfotre-se’n en acabar l’any; no té molt de sentit que ho faci en concloure la novel·la, tot imposant el desig sobre la realitat i convertint la narració en una lliçó moral voluntarista, però buida. El concepte utilitarista de la novel·la sol anar-se’n en orris no perquè neixi d’un mal sentiment, no perquè sigui just, sinó, senzillament, perquè llegim per gaudir, no per ésser moralitzats.

En el cas de la novel·la d’en Lluch, el «pilota, saberut, fastigós, avorrible i repulsiu Hipotenusa» acaba sent una mica més acceptat per en Botes i els amics perquè ho duu el tracte, però d’una banda, és ben cert que té moments de saberut pesadíssim, i d’altra banda, no hi reconciliació formal amb declaració d’amistat perpètua (final de Disney, diguem). En Botes i els amics no són perfectes, tampoc, ni se’ls presenta com a model (positiu ni negatiu). Jo crec que, de marge, l’escriptor té l’optimisme, però no la ceguesa deliberada. Això té a veure amb un altre factor: normalment, la novel·la es mou millor en l’escala de grisos que en els contrastos extrems.

Un altre exemple que es llegeix amb plaer és el dels adults. Els adults som l’autoritat, però, en realitat, no sempre responem com cal. Som humans, com tothom. Els d’aquest llibre tendeixen a mostrar la cara menys afortunada dels nostres dies i en Lluch ho retrata amb humor.

«Del primer sopar, diguem-ne que resultà acceptable: fideus amb gust de fideus, carn arrebossada i flam d’ou. Per beure, aigua “que fa la vista clara, obri els porus i afluixa el ronyó”, comentà Antoni [el mestre], al mateix temps que s’engolia un got a caramull de vi negre.» (p. 15)

Els fideus «amb gust de fideus» obren camí a una broma que s’anirà repetint i creixent com una bola de neu:

«De sopar, consomé de misteri, truita de ceba, llonganisses de Lil·liput i poma fossilitzada.» (p. 31)

«Dinàrem al self service creïlles amb gust de carn i carn amb gust de creïlles. La metamorfosi alimentària, com ho definí Hipotenusa.» (p. 47)

Un exemple de la «imperfecció» dels personatges i el tracte irònic. A partir d’una certa edat, s’imposa en general (ens agradi o no) que «els homes no ploren», i tampoc els homenets; ni ploren ni demostren sensibilitat «infantil» o «femenina». Però…

«Monxi va pegar una punyada damunt de la taula.
—¿Què fem? ¿Juguem a cartes o fem l’imbècil amb el gos?
Després de la típica tirallonga d’insults, acabàrem tots fent l’imbècil.» (p. 52)

 Una WebQuest per Infantil creada per Imma Palahí  http://www.xtec.cat/~mpalahi/wquestEmo/Templates/1por.html

Webdemusica

Un bloc no és la millor eina per a una base de dades , diu Jordi Adell, però un bloc de recursos pot servir per a anar donant a conèixer els millors recursos i també per a tornar a parlar d’aquells que ens semblen imprescindibles. Avui tornem a recomanar webdemusica un portal que compta amb molts recursos musicals, activitats didàctiques , articles , entrevistes , etc…

Després d'un any molt irregular en els meus entrenaments les darreres tres setmanes del mes d'agost tot aprofitant les vacances he aconseguit entrenar d'una manera continuada i gaudir-ho. He augmentat progressivament els kilòmetres i així com també la qualitat dels rodatges. Sempre aprofitant els paratges que m'ofereix les afores de la meva ciutat i fugint de l'asfalt sempre que és possible. Les temperatures d'aquests dies també han ajudat. No fa massa calor per ser l'estiu. Alguns dies he pogut córrer acompanyat de companys als que conec des de fa temps i així fer petar la xerrada de tot lo humà i diví mentre posem en forma al nostre cos.

Quina diferència no estar pendent del rellotge ni a la sortida i en el moment de finalitzar els entrenaments ja que un cop acabats podia estirar sense presa i sense tenir que pensar que tinc que preparar-me per començar la jornada laboral. Quan treballo aquests entrenaments han de ser en mig de la foscor i per tant en asfalt i amb un temps limitat. Moltes vegades no faig els estiraments a l'acabar per manca de temps, altres dies no hi vaig per mandra o perquè no aconsegueixo aixecar-me a temps.

En aquest trimestre que resta per acabar l'any vull continuar amb les curses d'orientació, però el meu gran objectiu serà la marató de muntanya de Sant Llorenç del 26 d'octubre que per primera vegada en totes les seves edicions inclourà en el seu recorregut la pujada a Sant Llorenç de Munt, la popular i estimada Mola dels vallesans. Des que vaig llegir que seria així que la vaig col·locar entre els meus objectius però si la vull fer sense massa patiment (mai m'ha agradat patir massa en les curses, per llargues i feixugues que siguin) m'hauré de plantejar un entrenament continuat i sense baixar la guàrdia, d'altra manera no serà possible fer-ho.

De moment demà començo un mes de setembre farcit de curses d'orientació.

Els androides somien amb xais elèctrics? és una gran novel·la, una bona pel·lícula (no opino que sigui una obra mestra del cinema).
Està publicada per Proa i val uns 12 €.
Aquesta novel·la de Philip K. Dick és molt bona i ens explica un món futur que ja és passat. Quan va ser escrita (1968), l'autor la va situar en el 1992, en un món devastat on els que podien fugien a l'espai i els que no tenien possibilitat malvivien i morien a la Terra. Una Terra sense animals reals, només amb animals elèctrics. En una Terra amb una filosofia particular, el mercerisme, i uns caçadors de recompenses que perseguien androids.
I el 1982, Ridley Scott va filmar Blade Runner, una pel·lícula lleugerament basada en la novel·la de Dick. La pel·lícula no està malament, però no és una obra mestra al meu entendre. Si que té bona música (de Vangelis), si que l'estètica cyberpunk la va fer famosa però la trobo lenta i molt allunyada de la novel·la. En quan als actors, tots els replicants es mengen al torturat i solitari Harrison Ford.
Potser si no hagués llegit la novel·la m'hauria agradat més la pel·lícula.
Si voleu una segona opinió podeu llegir el post del Ricard, ja que ell té una millor opinió que la meva ;-)

Mirant el pla de formació  TAC per aquest curs, m’ha cridat l’atenció que hi ha previst QUATRE Jornades Tècniques per a la Coordinació d’Informàtica.

Després d’un any sense Jornades i 2 sense SATIs, espero que es recuperi aquesta formació tant important pels que estem dia a dia treballant com a coordinadors.

També m’agradaria que es recuperés el SATI tal i com era fa un parell d’anys, donant una formació com cal i específica pel càrrec que ocupem en el centre. Entenc que sense una bona formació tècnica és impossible dinamitzar les TIC en el centre.

S'ha escrit molt sobre el navegador de Google, Chrome, i a pesar que a Google no li feia cap gràcia una versió portable per al seu navegador, aquí la teniu de mà del desenvolupador Aleman Karsten Knobloch.

Per a veure les característiques de Google Chrome, aquí.

Per a Windows XP i Vista.

Descomprimir l'arxiu zip i instal·lar en una carpeta de la teva memòria usb.

Descàrrega: Google Chrome Portable


Blogtecnia - Tecnologia i Societat http://soler101.blogspot.com/feeds/posts/default?alt=rss