Pom de Blogs

L’ONU ha declarat el 2009 l’any internacional de l’astronomia. Aquest any que comencem en farà 400  que Galileu Galilei va utilitzar per primera vegada el telescopi, que va permetre observacions que canviarien la nostra concepció de l’univers.
Al llarg d’aquest any anirem posant a la vostra disposició recursos relacionats amb aquesta branca del coneixement. Un de molt interessant és el programa Stellarium, que mostra d’una manera realista el cel en tres dimendions tal i com el podem observar a ull nu, amb binoculars o amb un telescopi. Fins i tot ens permet situar-nos a altres planetes i veure el cel des d’allà, com a la imatge següent, “captada” des de Mart:

Stellarium és programari lliure i està disponible per a linux, windows i macOS; també està essent utilitzat per projectors de planetaris portàtils. Us podeu descarregar el programa de la pàgina principal del projecte, http://stellarium.org/ca. Hi ha també un wiki, http://www.stellarium.org/wiki amb instruccions per utilitzar el programa i on, si voleu, podreu col·laborar en la traducció al català. Si exploreu el wiki trobareu també recursos educatius, com una sèrie de lliçons d’aula elaborades per Digitalis (en anglès i en castellà).

En busca del arca perdida és un film produït per George Lucas, dirigit per Steven Spielberg i interpretat per Harrison Ford, Karen Allen, Paul Freeman, John Rhys-Davies i Denholm Elliott.
El guió és de Lawrence Kasdan, a partir d'una història de Lucas i Philip Kaufman.
La genial banda sonora és de John Williams.
Va ser nominada a 9 premis Oscar l'any 1981 i en va obtenir cinc: direcció artística, muntatge, edició de so, so i efectes visuals.


 
En busca del arca perdida és la primera de les històries del professor, arqueòleg i aventurer Indiana Jones. En aquesta aventura, Indy busca l'Arca de l'Aliança, per mig món, en una dura lluita contra els alemanys.
Una gran aventura d'un fantàstic aventurer.

Raiders of the Lost Ark (25th Anniversary)



Tema d'Indiana Jones:

Relacionat amb l’entrada anterior voldríem destacar el curtmetratge “Contracuerpo” d’Eduardo Chapero-Jackson.

Contracuerpo, Eduardo Chapero-Jackson Durada: 17min Any: 2005

El curt és impactant i útil per treballar l’anorèxia a l’escola. Permet treballar el paral·lelisme entre la noia que aconsegueix identificar-se tant amb l’estereotip femení que s’adapta a un cos de “maniquí”, un model de cosificació total dels cossos femenins. La maniquí que només pot mirar i és un model autodestructiu que acaba a les escombraries, permet fer el paral·lelisme amb la noia que mort a l’hospital incapaç de menjar i de fruir de la vida. Les imatges del curt transmeten tristesa, incapacitat i bellesa al mateix temps. Llàstima que el final del curt sigui victimista, ja que no dóna sortida a la situació. Per compensar aquest mancança, es pot treballar a l’aula, demanant a l’alumnat que escrigui la història amb un final diferent.

Trobareu el curtmetratge al nou web filmin.es i més recursos per a la coeducació al web de la XTEC http://xtec.cat/innovacio/coeducacio/

Dimarts, 6 de gener de 2009REISLa felicitat petita de viure una nit màgica

La lectura és una porta al coneixement i la comprensió lectora l’habilitat que permet travessar-la. Tanmateix, important com saber llegir textos és saber llegir imatges, saber llegir els mitjans. Els curtmetratges muts, els poemes visuals o els curts d’animació, són bons recursos per potenciar l’aprenentatge d’aquest llenguatge, per treballar “l’alfabetització mediàtica”.

El bloc “Pescant idees” en recull alguns a l’entrada Comprensió lectora, adreçats a alumnat d’educació infantil i primària.

Avui que és el dia de Reis, em sembla la millor ocasió per contar-vos que d’aquí no res, el 10 de gener, Cornellà obre una nova biblioteca, batejada com a Marta Mata i Garriga. La trobareu al carrer de la Verge de Montserrat, 1 (Cornellà de Llobregat). Marta Mata fou una pedagoga (i política) molt reconeguda, cofundadora de Rosa Sensat. Vegeu per exemple la Viquipèdia, però en general Google va ple d’informació i homenatges.

      

M'he fet un regal de Reis, per estudiar, jejejeje. Un clàssic de Martin Scorsese: Taxi driver, en edició col·leccionista amb molts i molts extres. Encara no me'ls acabo.
La pel·lícula està interpretada per Robert de Niro, Jodie Foster, Albert Brooks, Peter Boyle, Harvey Keitel i Cybill Sheperd.
Film absolutament genial, amb quatre nominacions als Oscar de 1976 per la millor pel·lícula, millor actor, millor actriu secundària i millor banda sonora original (de Bernard Herrmann). Encara que no va guanyar res, és una de les millors pel·lícules que he vist mai, però la competència aquell any va ser bestial.
Un jove té problemes d'insomni i decideix fer-se taxista. A poc a poc, les seves obsessions i paranoies van augmentant. La vida nocturna i la falta de son fa que comenci a pensar en la idea de netejar els carrers de brutícia. Però la seva manera de fer-ho serà una mica especial.
Fantàstic film, si no l'has vist, és obligat veure'l. I si pot ser versió original, molt millor.

Taxi Driver Trailer


I la banda de Herrmann (fantàstica música):

Si vols descàrrega directa, aquí tens 10 cercadors de Rapidshare Megadownload i altres:

• Fileshunt - http://fileshunt.com/

• Berilium - http://www.berilium.es/ser.php

• Busca y descarga - http://www.buscaydescarga.com/

• Load every - http://www.loadevery.com/

• Sharech - http://www.sharech.com/

• Buscalox - http://buscalox.com/

• Dale Ya - http://daleya.com/

• Files Tube -http://www.filestube.com/

• Rapidshare Search Engine - http://rapidshare-search-engine.com/

• Megadownload - http://www.megadownload.net/

Blogtecnia - Tecnologia i Societat

Via: Ilusiones ÓpticasBlogtecnia - Tecnologia i Societat

Dilluns, 5 de gener de 2009REIS MAGS

Esperant els Reis Mags amb molta il·lusió...

Aquest matí tot aprofitant l'escalfor del sol he tornat als entrenaments després de més d'una setmana de descans. El darrer dia que vaig córrer va ser el dia de San Esteve a la cursa del Riu Ripoll on em vaig mullar de valent.

Ha estat agradable tornar a recuperar les sensacions del córrer pels camins del rodal encara una mica enfangats. He sortit de casa per la Ronda Europa fins a l'alçada del CEIP Can Llonch. Allà he agafat direcció Terrassa, primer per Can Canals i després pels corriols que van paral·lels a la carretera de Can Bonvilar.

Quina ha estat la meva sorpresa al veure que el que fa unes tres setmanes eren corriols estrets ara són camins amples, amb una bona colla d'arbres tallats. M'agradaria saber que pretenen fer-hi. Espero que no espatllin de nou un dels bons racons que tenim per córrer a prop de casa. El golf ja va fer una bona destrossa fa uns anys

Poc abans d'arribar a Mossèn Homs enfilo el camí que passa entre el camp de golf i el Torrent de la Betzuca, de nou ja cap a casa. Vaig lent com correspon al dia de la tornada als entrenaments, però les sensacions són bones al llarg de la més de hora i mitja. Demà hi tornarem.

Aquest any m'he fet el propòsit d'entrenar de forma més regular. Ja veurem si ho acompliré. De moment tinc el meu primer repte en la wildboar d'aquí a pocs dies.

Feia mesos que quan em recordava cercava una pàgina que feia anys vaig utilitzar amb l’alumnat de 3r d’ESO per parlar d’evolució i creacionisme. I avui l’he trobada

L’any 2001 el Dr. Richard Paley, un “creacionista científic”, va organitzar la “Fellowship Baptist Creation Science Fair 2001″. Desconec si han fet més, però l’article d’aquesta fira sobre el creacionisme científic no té desperdici. Uns 200 estudiants van presentar els seus treballs. Tradueixo només els títols dels treballs guanyadors:

• Primària cicle elemental i mitjà
  • Primer premi: “El meu oncle és un home anomenat Steve (i no un mico)”
  • Segon premi: “Les pinyes són complicades”
• Primària, cicle superior
  • Primer premi: “La vida no ve de la no-vida”
  • Segon premi: “Les dones van ser dissenyades per al treball domèstic”
• Secundària
  • Primer premi: “Ús de la pregària per microevolucionar la resistència latent als antibiòtics en bacteris”.
  • Segon premi: “Empaquetament màxim de rossegadors: un estudi de viabilitat”

Una lectura dels resums dels treballs i les conclusions és realment aclaridora. Hi ha algunes frases que m’agraden especialment:

(a l’experiment per demostrar que la vida no pot provenir de la no vida) … Patricia també va pregar a Déu que no fes cap miracle durant l’experiment per no interferir en els resultats.”

O aquest, la perla més polida de totes:

“(a l’estudi sobre el disseny de les dones per al treball domèstic) … la física mostra que les dones tenen un centre de gravetat en una posició inferior a la dels homes, de manera que resulten més adequades per carregar bosses de la compra i cistelles de roba; la biologia mostra que les dones van ser dissenyades per carregar els nonats als seus úters i per alletar-los, fent que la seva opció natural sigui criar els nens; les ciències socials mostren que els sous de les dones treballadores són més baixos  que els dels treballadors normals, la qual cosa significa que no són capaces de treballar igual de bé i guanyar la mateixa paga; i l’exegètica mostra que Déu va crear Eva com a companya d’Adam, però no com a companya de feina.”

I se m’oblidava, un títol que m’encanta, d’una menció d’un alumne se secundària: “Termodinàmica del foc de l’infern”. Fantàstic!! De fet, tota la pàgina és intensament educativa i dóna per treballar molts aspectes científics, però també de coeducació i socials.

El lloc web té també un apartat amb jocs per a nens i nenes. Entre els jocs, una alerta màxima:

“Si trobes un ateu al teu veïnat DIGUES-HO ALS TEUS PARES O A UN PASTOR IMMEDIATAMENT! Pot ser que vulguis intentar-ho i il·luminar aquesta pobre ànima tu sol, però EVITA PARLAR AMB ELL! Els ateus són sovint molt rondinaires i amargats i arremeten contra els nens. Fins i tot intentaran enganyar-te perquè no segueixis la paraula de Déu. Calen tècniques molt avançades per tractar-los, deixa que ho facin els adults.”

Aquí a Europa ens costa creure que hi hagi persones, grups de persones, milers de persones, que es prenguin seriosament aquesta visió de la realitat, però als Estats Units tenen molta força i influència. Una amiga que hi ha viscut molts anys m’explicava que un dels motius pels quals la religió té tan de pes és que els serveis socials estan molt poc desenvolupats a la societat i que els grups religiosos ofereixen el suport i l’ajuda que són absents.

Encara sort que hi ha persones amb la ment clara que endeguen iniciatives com “Sense About Science“. De fet, faig una mica de trampa perquè la iniciativa és europea, però té una secció que es dedica a aclarir conceptes a persones famoses, que tenen molta influència mediàtica, “Science for celebrities“, i moltes d’aquestes persones són dels Estats Units. M’hi ha fet pensar en tot plegat un article que ha sortit avui publicat a “El Periódico”: “Teories dels famosos posen nerviosos als científics“.

Tot plegat, delicatessen per treballar a l’aula.

Las aventuras de un guionista en Hollywood és un llibre escrit pel gran guionista nord-americà William Goldman. Està publicat per Plot dins la Col·lecció Libros de Cine. El seu preu és d'uns 19 €.

El llibre està dividit en tres parts:
- Un recorregut per tot el món i submón que s'ha de conèixer per fer una pel·lícula.
- Un comentari sobre diferents guions en els quals l'autor ha participat d'una forma o una altra.
- El procés de creació d'una pel·lícula, des que es té un relat, fins el final, passant per diferents etapes.

El llibre està escrit amb un gran sentit de l'humor i dóna molta i molta informació sobre tot el que no se sap dels guions i del rerefons de la creació de pel·lícules.
És molt recomanable. No podia parar de llegir.

Harry el brut és una pel·lícula de 1971 dirigida per Don Siegel i interpretada per Clint Eastwood, Reni Santoni i Andrew Robinson.
És la primera pel·lícula d'una sèrie de 5 films en la que surt l'inspector de la policia de San Francisco, Harry "el Brut" Callahan.
Ha de perseguir un psicòpata anomenat Scorpio, que va fent xantatge a l'alcalde de la ciutat i matant persones. Harry, amb uns mètodes poc convencionals, però força efectius, l'ha d'aturar.
La pel·lícula no es gran cosa, i ha quedat molt desfasada, però en el seu temps va ser polèmica i fins i tot va ser prohibida o censurada en alguns països.


Dirty Harry-Trailer

Es fa difícil pensar i escriure aquests dies plens de regals i consumisme. L'any passat també ho vaig notar. D'esma he girat els ulls vers els filòsofs hel·lenístics. El fundador de l'escola cínica és Antístenes d'Atenes (ca. 446-365 a.C), que fou deixeble de Gòrgias primer i de Sòcrates més tard. Sembla ser que cada dia recorria els set quilòmetres des del Pireu on vivia per a escoltar els ensenyaments del mestre atenès. D'ell en va fer seu el concepte de virtut i de raó: n'aprengué què és la fortalesa i la resistència al dolor.

Segons escriu Pere Villalba, "per a Antístenes, cal viure d'acord a la virtut, car és la que fa feliç l'home, amb un clar menyspreu pels béns materials, la bellesa i l'atractiu sexual i els honors i el poder polític. Això sí, «la virtut es basa en les obres i no demana massa paraules ni estudis, i que el savi és autàrquic, car tots els béns dels altres són seus... El savi no es governa segons les lleis escrites, sinó segons la llei de la virtut» (Diògenes Laerci, Vides dels filòsofos il·lustres, VI, 11)".

(P. Villalba, Pobres. Discurs llegit el dia 13 de maig de 2004 en l'Acte de recepció pública a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, p. 50).

Wallpapers


WALL . E 1280x1024
WALL . E 1208x1024WALL . E 1024x768Ratatouille 1024x768Ratatouille 1024x768Ratatouille 1024x768Buscant a Nemo 1024x768Buscant a Nemo 1024x768Els Increïbles 1280x1024Cars 1024x768Monters 124x768


Monsters 1024x768
Blogtecnia - Tecnologia i Societat

Un puente lejano és un gran film bèl·lic de 1977 sobre un dels episodis més desafortunats de la II Guerra Mundial a Europa.
Està dirigit per Richard Attenborough i protagonitzat per un gran nombre d'estrelles entre les que destaquen Robert Redford, Dirk Bogarde, Sean Connery, Elliot Gould, James Caan, Michael Caine, Anthony Hopkins, Gene Hackman, Ryan  O'Neal i Laurence Olivier.
Un gran pla per acabar la guerra, un pla desafortunat, ple d'errades d'informació, amb mala sort, pitjor climatologia, van conduir a un desastre que va provocar moltes més víctimes que el desembarcament de Normandia.
Un gran film antibèl·lic, amb un gran guió de William Goldman. Imprescindible.

A Bridge Too Far - Trailer

Pride and glory està dirigida per Gavin O'Connor i interpretada per Colin Farrell, Edward Norton, Jon Voight i Noah Emmerich.
La pel·lícula explica una història de corrupció a la policia de Nova York. No està malament, encara que l'última mitja hora és més fluixa. Sembla com si no haguessin sabut com acabar-la. M'ha sobrat la baralla entre els cuanyats al bar i el moment amb música èpica de gairebé el final, però només és la meva opinió, és clar.

Cuestión de honor és una pel·lícula que es diu Pride and glory però que
s'ha traduït el títol vés a saber per quin motiu. I quin és el
problema? Hi ha d'altres Cuestiones de honor anteriors. Com a mínim
conec dues, però és possible que n'hi hagi més.

Cuestión de Honor - Trailer español

"Allò que pots fer, o que somies que pots fer,
comença-ho!
L'audàcia té geni,poder i màgia."

Referencia: PilarllBlogtecnia - Tecnologia i Societat